Ens mata l’estètica!!!

Només voldria parar esment de la capacitat constant que tenim els catalans de perdre’ns en debats i disucssions estèrils. Val la pena que tots els comentaristes, tertulians, blocaires, etc, perdin energies escrivint i parlant del senyor que va esmentar la “crosta nacionalista” de TV3? Jo no penso perdre-hi ni dos segons.
Només aquells que viuen enredats i convençuts, i òbviament ara estan decebuts i frustrats, que una altra Espanya “és possible” -digueu-li federal, confederal, o el que sigui- poden lamentar l’estil i el tó dels elements socialistes habituals. Quantes vegades caldrà repetir que, tal i com deia Josep Pla, “no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes, que un espanyol d’esquerres”. Deixem-nos estar de perdre el temps amb tots els gossos rabiosos que ens volen distreure del nostre autèntic objectiu: separar-nos d’Espanya d’una vegada per totes. Entrar en aquest espiral de declaracions, contradeclaracions, manifestos, memorials de greuges, signatures en contra d’aquest indiviu, etc, no fa res més que reforçar la idea que ens pot més l’estètica que l’eficàcia. Quina efectivitat tindrien aquestes “palabras necias”, si els féssim “oídos sordos”?
Els problemes que tenim plantejats els qui volem un país lliure i amb plena consciència del que vol ser, és que ens perdrem en debats inútils, perquè som incapaços d’acceptar que bona part dels mals que patim són propis. El mal ve d’Almansa, evidentment, però l’absència de remei ve de les nostres pròpies files. I en aquesta situació, l’actual, el país difícilment té cap sortida, si no assumim plenament i de forma conscient que allò que no fem nosaltres sols, no ens ho farà ningú.

I que si no plantem cara, diàriament, i no només amb una gran manifestació d’emprenyada a l’any, els enemics de la nostra llibertat podràn seguir insultant-nos i rient quan comprovin que la pòlvora mullada amb què responem els catalans, no fa cap mena de por. Perquè de tant plena de tacticismes i renúncies de què està omplerta, ni és pòlvora ni és res. De què ha servit la gran manifestació del 1-D, si la política segueix actuant com abans del gran akelarre? És notarà algún canvi en les properes eleccions, en aquest cas, les estatals? Si res no canvia, la mani de l’1-D haurà estat una nova “boutade” del catalanisme. I en van…

Dedicat als milers de catalans que vam sortir al carrer l’1-D