Eleccions sindicals: Realitat o ficció?

Qui hagi tingut la santa paciència de llegir amb certa assiduitat el meu bloc, haurà comprovat que una de les meves “obsessions” ha estat la de denunciar que el catalanisme viu immers de ple en una realitat virtual. D’aquí vénen quasi sempre les pategades que ens anem fotent tots plegats, quan el nostre imaginari xoca amb la realitat. Per això ens sorprenem quan les grans “manis” sobiranistes no tenen cap mena de reflexe en les eleccions polítiques. Per això ens atordim quan no entenem que els socialistes espanyols arrassin a les eleccions generals. Per aìxò ens lamentem de l’estat actual de les coses… perqué no encertem ni en el diagnòstic ni el remei. Coincidint amb el que deia el senyor Agustí Colomines en el seu darrer article al diari Avui, vivim emmirallats en el passat, ignorants del present, i condemnats a un futur que no decidirem.

Només cal veure com està el que bonament hem coincidit en anomenar “societat civil”, per entendre el que deia de la “realitat virtual”. Som un país carregat d’ONG i de funcionaris amb “bones intencions”, i cada dia més buit d’empresaris i de ciutadans compomesos. Som un país que cada cop més viu de “pidolar” subvencions, que no d’articular entitats i associacions amb capacitat d’autogestionar-se i amb possibilitats reals d’incidència.

Mirem el cas de la Intersindical-CSC i entendrem, en gran mesura, el perqué de l’esquizofrènia nacional en què estem immersos. El gràfic que explica amb detall els resultats de les eleccions sindicals , fins al 31 de desembre de 2007, deixa molt clar que en el conjunt de la representació dels treballadors, l’autoproclamat “sindicat nacional i de classe”, tant sols representa un trist 0′40% del total. Amb 226 delegats de la Intersindical-CSC (el marge d’errors és ben insignificant) per una banda, i 51.633 delegats per l’altra, que són el total de delegats que tenen CCOO, UGT, USO, CGT, CGT i CSIF… algú és capaç d’explicar-me quines possibilitats hi ha de definir “un marc propi de relacions laborals”?

Doncs només cal mirar la seva pàgina web, i llegir els comentaris d’alguns dels seus “suporters” en diversos fórums sobiranistes, per arribar a pensar que aquest sindicat va en camí d’esdevenir força hegemònica al país. Avesats com estem a creure’ns tot el que ens diuen, sense tenir la mínima capacitat d’autocrítica ni voluntat d’esbrinar la veritat, els entorns que sommien un país “inventat” continuaran engreixant els seus cadells, potser confiant que algún dia les subvencions i ajuts faran el que els ciutadans del país no fan per voluntat pròpia. I mentre els paràsits que viuen de la funció puguin continuar visquent del “cuento”, l’espai virtual seguirà engrandint la seva esbiaixada interpretació de la realitat… topant, dia si, dia també, amb la realitat quotidiana dels fets. Ja ho deia aquell que encertadament profetitzava que “no hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi”.